La freqüència de refresc d'una pantalla LED és el nombre de vegades que es repeteix la imatge mostrada per segon, mesurada en Hz (Hertz). La velocitat de fotogrames és el nombre de vegades que el fitxer de vídeo actualitza la seva informació de fotogrames per segon, també mesurada en Hz (Hertz). La següent és una introducció detallada a tots dos:
Taxa d'actualització
Definició i funció: la freqüència de refresc és un indicador crucial de l'estabilitat i la naturalesa lliure de parpelleig-d'una pantalla LED. Reflecteix el nombre de vegades que la pantalla repeteix la mateixa imatge per segon.
Impacte en la qualitat de la imatge: una freqüència de refresc més alta provoca un parpelleig més baix i una major claredat de la imatge. Això es deu al fet que una freqüència de refresc alta significa que la pantalla pot actualitzar la imatge amb més freqüència, reduint el parpelleig i la fluctuació, fent que la imatge sigui més estable i clara. Per contra, una freqüència de refresc més baixa augmenta la probabilitat de parpelleig i agitació, afectant l'experiència de visualització.
Límits i cost-eficàcia: un cop la freqüència d'actualització arriba a un estat-sense parpelleig, els augments addicionals no milloren significativament la qualitat de la visualització i fins i tot poden disminuir el cost-efectivitat. Això és degut a que l'ull humà té una capacitat limitada per percebre el parpelleig; generalment, l'ull humà no pot percebre el parpelleig a freqüències superiors a 24 Hz. Les pantalles LED-de gamma alta del mercat poden presumir de velocitats d'actualització de fins a 3840 Hz, és a dir, la pantalla s'actualitza 3840 vegades per segon. Una taxa de refresc tan alta fa que el parpelleig de la pantalla sigui imperceptible per a l'ull humà, donant lloc a una suavitat i claredat excel·lents.
Velocitat de fotogrames
Definició i funció: la velocitat de fotogrames és un atribut de fitxer de vídeo que indica el nombre de fotogrames per segon. A causa de la persistència de la visió, quan la velocitat de fotogrames arriba a un cert nivell, els fotogrames canviats discretament apareixen continus. Per tant, la velocitat de fotogrames és un indicador crucial de la continuïtat del vídeo.
Impacte en la qualitat de la imatge: una velocitat de fotogrames més alta dóna com a resultat una millor continuïtat de la imatge. Això es deu al fet que una velocitat de fotogrames més alta significa que el vídeo conté més fotogrames per segon, fent que les transicions entre escenes siguin més suaus i naturals. Per contra, una velocitat de fotogrames baixa pot provocar parpelleig i fluctuació, afectant l'experiència de visualització.
Relació amb la freqüència d'actualització: quan la freqüència d'actualització és prou alta com per eliminar el parpelleig, la velocitat de fotogrames no té cap efecte sobre el parpelleig. Per exemple, les velocitats de fotogrames de pel·lícules actuals solen ser de 24 Hz, és a dir, només 24 fotogrames per segon. Si es reprodueix una pel·lícula amb una velocitat de fotogrames de 24 Hz en una pantalla LED amb una freqüència de refresc de 3840 Hz, cada fotograma de la pel·lícula s'actualitzarà 160 vegades (3840/24=160 vegades). Amb una freqüència de refresc tan alta, l'ull humà no pot percebre cap parpelleig, el que resulta en una excel·lent suavitat i claredat de la pantalla.
Límits i cost-Efectivitat: semblant a la freqüència d'actualització, quan la velocitat de fotogrames arriba al seu límit crític, augmentar encara més el seu valor no millora significativament la qualitat de la visualització; de fet, redueix-la rendibilitat. Això es deu al fet que la percepció de l'ull humà de la continuïtat de la imatge és limitada i les velocitats de fotogrames excessivament altes no aporten una millora visual notable.
